Abans d’acabar el segle XIX ja hi havia escoles a Vic, Torelló, Mataró-Valldemia, Rubí, Centelles, Santa Coloma de Queralt, Sabadell, Lleida, Igualada i Barcelona (1900).
Amb el desig de trobar una casa gran per formar els joves que volien ser germans, l’any 1910 es va decidir adquirir el Monestir Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que s’ha convertit en la casa pairal dels maristes a Catalunya.
Al principi, els indrets on hi havia presència marista van ser preferentment de tipus rural: pobles on les escoles podien ser ateses per un nombre reduït de germans. Més tard ja es van fundar escoles a les ciutats i capitals.
Amb el pas dels anys, passant per èpoques de penúries i tristeses, com la Guerra Civil, s’arriba a la dècada dels anys seixanta del segle XX, on comença el camí de l’organització pròpia dels germans com a Catalunya Marista. A part de les escoles, ja funcionen els seminaris de les Avellanes, Llinars del Vallès i Rubí.
El Concili Vaticà II va promoure la renovació de la vida religiosa, cosa que va comportar un canvi en la manera de viure i de ser: un llenguatge adaptat al poble. Com a detall extern: els germans abandonen la sotana... El germà Virgili León, Superior de Catalunya del 1966 al 1972, va ser el capdavanter d’aquesta renovació. Comencen les activitats que volen accentuar la presència dels maristes entre els nens i els joves: campaments, guitarres als seminaris...
Els anys passen i a la dècada dels noranta del segle passat es diversifiquen les presències al nostre país pel desig de ser més propers als infants i joves d’ambients més desafavorits. És la llavor de l’obra social marista.
Actualment, a Catalunya, els Maristes són presents en deu escoles i en catorze obres socials. En total, atenen més de 12.000 infants i joves.
Des de l’estiu del 2003 Catalunya forma part, amb França, Hongria, Grècia, Suïssa i Algèria, de la província L’Hermitage.