No serà fins uns quants anys després que arriben a Malgrat de Mar. El 1907 la congregació envia el superior de Barcelona a viatjar pel País Basc i les Castelles, per tal d’esbrinar les possibilitats d’obrir un seminari fora de Catalunya. Després d’un breu viatge, es manifesta la impossibilitat de tal projecte... I és aquí on apareix la casualitat. L’any 1895 s’havia establert a Malgrat una petita comunitat ursulina amb un grup d’«educandes» i un capellà, el Pare Marista Ernesto Bories, coneixedor de la missió encomanada al superior de Barcelona, que va presentar un projecte de solució. A Malgrat existia una fàbrica de teixits (amb un ampli edifici i un extens hort) que tenia un preu accessible de 12.000 pessetes, i que era ideal per a la creació d’un seminari. Abans d’acabar el 1908, ja havien comprat el terreny al Sr. Arís i posat en funcionament el seminari menor de la immaculada al Camí Nou, amb un grup reduït d’alumnes de Castella.
Així neix l’escola apostòlica a Malgrat i comencen uns anys inicials de rodatge, seguint amb la formació seminarista fins el 1936, quan esclata la Guerra Civil Espanyola. En aquests temps (1936-39) queda tancat durant 3 anys. Gairebé va marxar tota la comunitat, excepte quatre pares maristes que es queden a Malgrat a cases de famílies amigues. Amb grans dificultats i un pressupost escàs, es reobre el seminari el 1940, en un ambient enrarit per tots els fets succeïts durant la guerra. Tenint en compte això, es decideix traslladar el seminari i la comunitat a una propietat aconseguida a Irún (Guipúscoa), mentre es llogava la fàbrica de Malgrat a una empresa local d’indústria làctia. L’any 1948 es trasllada aquest lloguer als germans Viader.
